El Territori de la Bèstia, una Monster Movie de qualitat

Aquesta setmana ens arriba el segon treball del director australià Greg McLien, que es va convertir en una promesa del gènere de terror després de debutar amb la inquietant i aterridora Wolf Creek. McLien retorna a Austràlia amb El Territorio de la Bestia, una monster movie que es va presentar en el darrer Festival de Sitges i que va arrencar els aplaudiments del públic i la crítica. La parella protagonista són Radha Mitchel, que la hem pogut veure a Melinda i Melinda, Pitch Black o Silent Hill, i Michael Vartan, protagonista d’Alias.

El film, basat en fets reals, ens explica la historia de Pete (Michale Vartan), un periodista americà que fa un reportatge sobre la industria turística al nord d’Australia. Allà s’unirà a un grup d’excursionistes i la seva guia Kate (Radha Mitchel), per realitzar un creuer per un riu. No hi ha cap novetat fins que, de cop i volta, el vaixell és atacat per un descomunal cocodril salvatge fent que es quedin varats al riu. Quan cau la nit, el grup es converteix en una presa fàcil per la bèstia i comença una ferotge lluita per la supervivència en un dels llocs més inhòspits de la terra mentre lluiten contra les inclemències del temps, ja que la marea de no deixa de pujar enfonsant el vaixell.

Un dels aspectes que Greg McLien treballa profundament, i que no s’acostuma a donar en films d’aquest estil, és la definició dels personatges. Des de la caracterització de la parella protagonista fins a la barreja de brutalitat i intel·ligència que mostra el cocodril, són del tot lloables i d’agrair. Ens trobarem la guia atractiva, el jove reporter, el gordet graciós, el típic covard, una nena amb la seva mare malalta i el típic que es fa el valent i que sabem com acabarà només començar la pel·lícula.

El que més preocupa en un film d’aquestes característiques és la versemblança del monstre en qüestió. En aquesta ocasió els efectes especials estan a l’altura, recolzat amb un us de la càmera formidable, donant vida a una bèstia del tot creïble, aterridora i d’una intel·ligència salvatge inesperada, que el transformen en el personatge protagonista del film.

McLien juga amb l’espectador com vol, el fa patir durant gairebé tot el film. Mostra un domini de la tensió i l’angoixa que et fa estar atent tota la pel·lícula perquè mai saps per on et sortirà. Tot i que és una història que ens pot semblar repetitiva i poc original, el resultat final del producte és molt interessant. La barreja perfecte entre terror, acció, tensió i de la magnifica direcció de Greg McLien, fan que aquesta sigui una bona oportunitat per veure una nova manera de fer cinema de terror dins d’un gènere massa trillat.